4.4 LA TELEFONIA MÒBIL

La telefonia mòbil és un sistema de radiocomunicació que utilitza ones electromagnètiques que es propaguen per l'espai i transmeten veu, imatge i dades entre dos o més punts. Aquests aparells a través d'antenes tenen connexió amb centrals telefòniques i formen cèl·lules. Són zones a les quals donen cobertura i formen una xarxa específica de comunicació entre els aparells.

  

Aquest sistema consta de dues parts:

1. Un emissor, que té una doble funció:

• Per una banda, genera el senyal en el qual s'inclou la informació que es vol transmetre (veu, imatges i dades).

• Per l'altra, emet aquest senyal a l'espai per mitjà d'una antena, a una freqüència i a una potència concreta.

 2. Un o més receptors, que detecten el senyal enviat per l'emissor i són capaços d'extreure la informació transmesa, en aquest cas la veu, la imatge o les dades.

 

El sistema de radiocomunicació com ara la telefonia mòbil és bidireccional i està format per:

 • Una estació base, que envia el senyal als telèfons mòbils i que també rep senyal dels telèfons mòbils.

• Els telèfons mòbils, que envien i reben senyal de les estacions base.

Per poder realitzar aquest traspàs d'ones electromagnètiques des de l'emissor fins al receptor, es requereix de les antenes, que són elements necessaris per al seu funcionament. Quan diem que un telèfon mòbil té cobertura vol dir que es troba dins de la zona d'influència d'una estació base. Cadascun d'aquestes té una àrea de cobertura a la qual dóna servei.